Nou pla de Museus de Catalunya.

El nou sistema de museus es un projecte presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, segons aquest projecte, els museus es volen estructurar de la següent manera;

Nomenats museus Nacionals, en surten 4 branques, Museu de Societat (Museu Catalonia), aquest engloba: la xarxa de monuments i museu d’història, xarxa d’etnologia i paratges d’interès etnològic i la xarxa de museus d’arqueologia i jaciments.

Museu de Ciències Naturals, engloba la xarxa de museus de ciències naturals, jardins botànics i jaciments paleontològics.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, engloba la xarxa de museus d’art.

Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, aquest engloba la xarxa de museus de ciència i tècnica i ens patrimonials.

D’aquestes 4 grans branques n’hi ha 2 que són de nova creació: el de Societat i el de Ciències Naturals.

A través de la xarxa de museus locals de Catalunya, amb la participació de les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments es crearà Museus al servei d’atenció museística (SAM), pretén ser un organisme que dinamitzi les col·leccions i doni assistència als diversos museus de la seva zona, ja que, hi haurà un SAM distribuït a cada futura vegueria.

Segons el conseller Tresserras, el museu Catalonia vol ser el museu de l’era de la globalització, pretén ser un reflex de l’evolució de la societat catalana i del seu futur, tindrà la seva seu a Barcelona però encara no se sap el lloc exacte.

Pel què fa al museu de Ciències Naturals, moltes coses estan encara per decidir, de moment se sap que s’ubicarà a la zona Fòrum i que vol ser un referent per donar a conèixer la biodiversitat passada i present de Catalunya.

Tot això està molt bé, però, no s’hauria primer de mirar la situació de molts dels museus que hi ha arreu de Catalunya? No seria millor intentar fer un anàlisi real de les necessitats i la viabilitat dels mateixos, promoure si és factible l’existència de tots els museus tinguin la temàtica que tinguin?

Hi ha molts museus que estan abandonats i que un cop hi ets a dins te’n adones i penses; he pagat per veure tot això però no sembla que hi hagi cap interès per part de ningú de millorar-ne les instal·lacions i el que s’hi mostra a dins.

Si amb aquesta nova estructuració millorem els grans dèficits existents hi estic totalment d’acord, ara bé, la nostra biodiversitat dona per tant? És viable la creació d’un centre dedicat a aquesta matèria? No seria més convenient invertir en els museus ja existents?

Valoració 2.0

La teva assignatura ha estat aquest quadrimestre per mi una illa d'esperança enmig d'un desert (no es peloteo). Em sobta molt l'exigència de connexió constant, quan molts no tenen la possibilitat física ni en el temps de ser ciutadans 2.0. En relació a això em sorgeix una qüestió: volem una educació 2.0 i està bé. però per aconseguir-la hi ha tot una série de modificacions a efectuar.
1. vida i societat 2.0 (completament d'acord amb Certificado).
2. mentalitat 2.0
3. politica 2.0

El punt 3 em suggereix la següent reflexió: Donaire com a políltic en un context 2.0 total, és a dir, plena transformació de la societat. Com justificaries la universitat (i els costos que genera), si no hi ha necessitat d'un espai físic públic on impartir les classes.

Pel que fa a la resta d'assignatures, només dir que estic totalment a favor d'en Manelus, hi ha multitud de conceptes que ens queden a mitges, professors que no motiven gens a l'estudiant, ja de per sí, poc motivat...en definitiva, el nostre intent 2.0 ha fracassat.
Ha fracassat moltes vegades(en el meu cas) perquè degut a la meva minsa formació, moltes vegades no sé què escriure, ho dic oberta i sincerament. Moltes vegades no sé extreure la noticia de la notícia. És per això que lamento no haver estat més prolifica en els meus escrits ( de ahí Certificado pedirte por twitter opinión sobre Monegros).

Cinc actuacions a cinc localitats.

Jakarta

Pla Estratègic. “Diamante en bruto” d’Indonèsia, més inversions, més professionals.

Hong Kong

Pla de Marketing. Promoure la combinació del passat, present i futur.

Kuala Lumpur

Pacte Turístic. Activar i gestionar els recursos patrimonials.

Delhi

Pla d’Ordenació Urbana. Posar-hi ordre en molts aspectes amb un gran acord de totes els parts.

Montréal

Pla Director. Gran centre de convencions i de negocis.

City Reports

New York.

L’article sobre la ciutat de Nova York pertany a la revista T&T número 3 de l’any 1997, per aquest motiu els següents titulars referents al mateix article poden semblar desfasats o erronis, moltes de les dades extretes de l’article fan referència hipotètica a resultats futurs de l’any 2000, és per això que crec convenient aclarir aquesta informació. Les dades per fer l’estudi son extretes del US Department of Commerce (DOC) i el Tourism Industry office of the International Trade Association (TI).

1. Les condicions econòmiques de la ciutat de Nova York han millorat notablement des de l’any 1993, per aquest motiu han aparegut moltes empreses privades amb iniciatives interessants per a la ciutat i s’han posicionat molt a prop de l’administració pública en relació amb la xifra de negocis.

2. Nova York és la principal porta d’entrada per a molts europeus, rep el major nombre de visitants que qualsevol altre ciutat americana.

3. Nova York té un gran nombre de nodes, els més visitats son, Empire State Building, Metropolitan Museum of Art i The Statue of Liberty respectivament, més de 20300 propietats estan catalogades com edificis d’interès i uns 69 districtes estan classificats com a “històrics”.

4. Times Square és l’àrea de la ciutat que ha presentat més canvis en els últims temps, ofereix gran quantitat d’oci per a tots els públics.

5. Els principals països que visiten Nova York son en primer lloc Canadà i Mèxic, pel que fa a Europa; Regne Unit, Alemanya i França, de la resta del món destaquen Brasil i el Japó.

6. És una destinació de turisme de negocis per excel·lència, és una de les ciutats on s’organitzen més conferències, i això incrementa l’arribada de persones de tot el món que, per qüestions de feina, han de visitar Nova York. Però el 90% dels turistes de Nova York confirmen que el que més fan a la ciutat és anar de compres, el 84% admeten que han escollit la ciutat per la seva restauració.

7. Nova York té una de les estructures més ben valorades en transport públic, existeixen però, greus problemes per arribar a Manhattan des dels tres principals aeroports ( JFK, La Guardia, Newark).

8. L’agencia que promou i gestiona el turisme a Nova York s’anomena The New York Convention & Visitors Bureau i està operativa des del 1935. L’oficina de turisme situada al Central Park compta actualment amb molts punts d’informació repartits per tota la ciutat, molts d’ells son pantalles electròniques que faciliten al turista tota la informació necessària per gaudir de la ciutat.

9. L’agencia del turisme ha promogut últimament multitud d’ofertes d’oci promocionals, per exemple, comprant un tiquet per anar al teatre pots optar també per veure un museu amb la mateix entrada o tenir un transport públic gratuït.

10. En la ultima dècada, un 80% d’ocupació, catapulta els hotels de Nova York als primers llocs del rànking d’èxit en hosteleria.