Tipologies de Clúster.

CLÚSTERS

La classificació del turisme “d’herència” és significativa, realment sabem que hi ha moltes motivacions darrera d’una persona, però, em costa imaginar, potser per la poca experiència que tinc, que algú consideri “turisme” el fet de visitar un lloc del qual sent una implicació històrica.

Segons l’article del turisme de natura, aquesta tipologia és la que més està augmentant, doncs bé, pot tenir-hi alguna relació el tema del canvi climàtic i el turisme sostenible?, està clar que a qui li agradi la natura haurà de lluitar per la seva conservació, si a més en vol gaudir, necessitem un compromís global per preservar-la i conservar-la.

Una vegada llegits els resums penjats de la resta d’estudiants 2.0, he arribat a la conclusió que els trets més significatius dels articles treballats són els següents:

- Turisme cultural. Es poden classificar els consumidors d’aquest tipus de turisme en diferents graus;

· Gran motivació per la cultura.

· Part de la motivació és la cultura però viatgen per visitar amics o familiars.

· Existeix una motivació més important que la cultural, la cultura és un valor afegit.

· Turistes culturals per casualitat.

· Turistes que no viatgen mai per motius culturals.

- Turisme natural. Destacar que és la tipologia de turisme que més està augmentant. Les motivacions principals serien;

· La natura pròpiament dita.

· Activitats físiques de risc.

· Activitats educatives.

· Trencar amb la rutina diària.

· Socialitzar-se.

El 22% dels enquestats relaciona l’activitat turística amb la natura. És important entendre que el fet de visitar una zona natural no implica l’interès de la mateixa exclusivament, és a dir, s’han d’incorporar elements culturals per poder satisfer al visitant.

- Turisme “d’herència”. Majoritàriament la visita a llocs i monuments històrics té un valor educatiu molt elevat. Les tipologies de turista que pràctica aquest tipus de turisme es divideix en;

· Sentimental. Obligació moral o espiritual, els afecta de manera psicològica.

· Hereu. Es sent descendent del lloc.

· Alumne. Volen aprendre del lloc visitat.

- Clústers obtinguts després de l’estudi a Chalkidiki (Grècia);

· Herència cultural. Motivats per la natura i cultura.

· Ravers. Plaer sexual i diversió.

· Shirly Valentine. Recerca de l’amor i l’experiència romàntica.

· Heliolatrous. Sol i platja.

· Lord Byron. Turistes molt rutinaris.

- Estudi dels treballadors sector serveis de Belize. El turisme els ha modificat i els ha canviat la manera d’actuar i el caràcter. L’estudi demostra 3 grans tipus de clústers segons com utilitzen les instal·lacions turístiques;

· Developer tourist. Compra terreny i construeix per l’ús turístic.

· Condo-tourist. Compra o lloga per retirar-se (jubilats).

· Itinerant tourist. Visita Belize durant uns dies i s’en va.

- Segons l’estudi realitzat a Turquia poden trobar clústers segons la recerca d’informació a l’hora de viatjar;

· Planificadors.

· Exploradors.

L'article treballat.

A GROUNDED TYPOLOGY OF VACATION DECISION-MAKING

Alain Decrop, Dirk Snelders

(Tipologies de la presa de decisió a l’hora de triar unes vacances)

L’article treballat està extret de la revista Tourism Management i pretén ser una valoració dels condicionants que afecten als turistes en el moment d’escollir una destinació o un tipus de vacances.

Per fer l’estudi els autors han tingut en compte els estudis previs realitzats per altres especialistes i estudiosos com per exemple; Cohen i la seva classificació dels turistes segons el seu comportament, Mayo i Jarvis i la classificació de cinc tipus de viatgers.

Segons Decrop i Snelders, les variables més importants en el moment de triar una destinació son: l’entorn social, cultural i geogràfic.

METODE

Es van seleccionar 25 famílies belgues i se’ls va fer l’estudi i seguiment durant 1 any. Aquest seguiment partia de la base d’estudiar i analitzar la intenció de viatjar i quin tipus de viatge volien realitzar.

Aquestes 25 famílies de persones es dividien en 4 grans grups socio-demografics;

- Solters (amb decisió pròpia)

- Parelles

- Famílies amb fills

- Grups d’amics

Els tècnics que feien els seguiment van dividir en 3 grans blocs les parts de les entrevistes realitzades;

- vacances i comportament del viatger

- motivacions i expectatives generals del viatge

- planning del viatge

TIPOLOGIES DE TURISTES

Després de realitzar l’estudi van concloure 6 noves tipologies de turistes:

- EL VIATGER HABITUAL:

Cada any repeteix destinació, molt influenciat per l’estructura de la seva personalitat. No admet canvis per evitar riscos, vol sentir-se com a casa en les seves vacances. No vol perdre el temps familiaritzant-se amb noves destinacions.

Aquest tipus de viatger somia amb noves possibilitats però es veu incapaç de dur-les a terme per por als canvis.

Son pragmàtics i prefereixen la seguretat.

- EL VIATGER RACIONAL:

Aquest turista té aversió al risc. No pensa en el viatge somiat i idil·lic, ben al contrari, es sent fascinat per les motivacions realistes i racionals. En el moment de triar el seu viatge valoren molt racionalment tots els seus condicionants.

Té com a característica bàsica la planificació total del viatge, està tot sota control, si alguna cosa surt diferent a com estava previst s’intenta fer una cosa similar que no trenqui gaire els esquemes ja establerts.

L’estudi a pogut comprovar però, que la planificació no es dona en tots els casos al 100% i que no sempre recopilen informació abans del viatge.

- EL VIATGER HEDONISTA:

El viatge és vist com una experiència de plaer 100%. Només els motiva el fet de viatgar per sentir plaer i poder gaudir de l’entorn sense masses complicacions ni planificacions.

L’hedonista gaudeix d’unes vacances simples i optimistes, tot és perfecte i senzill fins que no es demostri el contrari.

Si les seves previsions com a viatge de plaer no es compleixen es frustra i entra en un període d’ofuscació que el deprimeix, perquè davant de tot, per ell, viatjar és igual a plaer.

- EL VIATGER OPORTUNISTA:

Aquest tipus de viatger es caracteritza per la poca planificació del viatge. Espera una oportunitat econòmica per viatjar, una oferta.

Les vacances somiades son aquelles que no tenen cap grau d’implicació i son relaxades, només el fet de fer una escapada per pocs diners és ja motiu de sobres per ells per gaudir de l’entorn, no hi ha necessitat de planificar ni buscar motius importants per agafar un avió.

Té una vida professional molt ocupada i la manca de temps el motiva a buscar aquest tipus de viatges. Moltes vegades no sap col·locar en un mapa la destinació escollida però això no és important per ell.

- EL VIATGER OBLIGAT:

És un tipus de turista forçat a viatjar. Normalment el viatge està programat per alguna persona relacionada amb ell (familiar, amic, companys de feina...). El viatge sol estar molt planificat i programat i el viatger està “forçat” a anar-hi per tenir implicacions directes dins d’una comunitat.

Per exemple, aquest cas es pot donar en viatges de feina, escolars...

El viatger obligat no té cap intenció de buscar informació sobre la destinació degut a la poca implicació que per ell suposa haver d’anar a un lloc que ni tan sols ha escollit.

- EL VIATGER ADAPTABLE:

És un viatger que s’adapta molt bé als imprevistos, situacions adverses i canvis que puguin sorgir a última hora. Si es produeixen canvis en el que estava previst els solucions adequadament i si cal s’hi adapta sense problemes.

S’adapten igualment a qualsevol company de viatge.

Té manca de previsió, no en necessita, s’adapta molt bé al lloc triat i no té la necessitat de calcular temps, espais ni el fet de mirar-se un plànol. És un viatger totalment preparat per situacions extremes en les quals sense masses problemes pot sortir-se’n.

Sobre el que ha dit avui el teacher....

Després del que ha dit i de que jo hagi pensat sobre el tema he arribat a les següents conclusions;
Em sembla que un dels motius pels quals no s'escriu massa, sobretot en els blogs, és el fet de pensar cadascú indibidualment que no som suficientment "madurs" turisticament parlant. Amb això vull dir que, sobre molts dels temes que es parla en OGET o d'altres assigantures de la carrera, no en tenim ni la més remota idea i la por al ridicul ens pot.
Tot això és una opinió personal, vull dir que potser estic equivocada i hi ha algú que, ara per ara, no té cap inconvenient en dir la seva en temes ja tractats.
No crec que sigui el grau de dificultat de les assignatures el que ens frena, de moment a OGET no hem treballat gaires continguts especialment complicats d'entendre, però la veritat, em sembla a mi, és aquesta, no ens sentim suficientment capaços d'opinar sobre algunes coses.
La universitat, teoricament ens ha de fer crèixer com a persones, ens ha de fer adquirir uns coneixements tècnics i així completar la nostra vida laboral en un futur....tot això està molt bé (a la pràctica les coses no són ben bé així).
La por a donar una opinió erronia o totalment fora de lloc en segons quines coses crec que ens frena una mica a tots. S'ha de reconeixer també que el passotisme és una de les caracteristiques de la meva generació....
Bé això només era una opinió personal...opineu si us plau sobre això (sempre que aconsegueixi averiguar com agregar mes penya al meu blog!!).