Durant els dies de festa...

Escapada a Copenhaguen.

Aquests dies de pont he estat amb la família a Dinamarca, concretament a la capital, Copenhaguen. És una ciutat meravellosa, plena d’encant i amb molta vida.

La veritat és que la imatge que tenim dels països escandinaus és bastant semblant a la realitat, gent molt ordenada i correcte, educadissima i com el clima que tenen, molt freda!.

Tot hi això, he rebut un tracte molt agradable des del primer moment, son gent molt distant però a la vegada mostren una gran amabilitat.

Un de les coses que més em van sobtar és la de festa que hi ha, gran quantitat de pubs i discos al centre històric que els caps de setmana s’omplen de gent amb ganes de festa.

Vam contractar el servei d’una guia privada que ens va fer una petita visita pel centre històric a més d’un dia de visites a tres dels castells més importants de la zona, va estar molt bé i vam poder conèixer més de prop els costums i l’estil de vida dels danesos.

Existeixen gran diferències entre la gent de la capital i la gent dels pobles, com a tot arreu, el nivell de vida d’allà és molt més elevat que el nostre però es veu que paguen molts impostos, suposadament és per això que tot el sistema educatiu, sanitari de seguretat...funciona a les mil meravelles, existeixen ajudes per la gent jove i pels més grans, els carrils bici son impressionants, noies i nois vestits d’oficina amb talons i en bici, però clar, allà hi ha carrils bici on no hi ha el perill de morir aixafat per un vehicle de motor.

No hi havia gaires turistes, algun català vam trobar però no gaires, a l’hotel on estava hi havia una noia valenciana a la recepció, encantada de viure allà i servint els esmorzar un noi de Madrid molt simpàtic fastiguejat del clima danès.

El menjar fantàstic pel meu gust, per altre gent no tant...vaig trobar a faltar les verdures i la fruita d’aquí, allà esmorzava salmó, dinava salmó i sopava xai fumat...tot bonissim!! M’esperava més postres espectaculars això sí!

Els 5 dies que vaig estar per allà va ploure cada dia, pluja acompanyada d’un vent fred, a les 15.30h de la tarda ja es fa fosc, pobreta ma mare! ho portava fatal!.

Però si hi ha una cosa que em va deixar realment glaçada és aquesta costum danesa; és totalment normal per a ells deixar els cotxets dels babys amb els nens/es a fora, al carrer, mentre’s els pares estan a dins (botigues, restaurants, cafeteries, cases privades...), es veu que les altes temperatures dels habitacles no son bones pels pulmons dels nadons, segons els danesos, no hi ha res millor per un nadó que passar-se una bona estona a fora respirant l’aire exterior. Mare meva!!! Vaig al·lucinar!!!! com és possible??? Amb la fred que fa???!!!!, els cotxets no estan vigilats, ni tenen res que els eviti de ser robats...molt fort!

A part d’aquesta fantàstica tradició tot va anar molt bé...bé per poc que no aterrem a Barcelona per culpa del vent, bufava molt fort i jo amb el que m’agrada volar vaig passar el meu mal rato...Recomano Copenhaguen a tothom.

Breu resum. El turisme de natura a Espanya i el seu pla d'impuls.

El turismo de naturaleza en España y su impulso

• Impressió general del pla.

El plan de Impulso del turismo de naturaleza a l’estat espanyol és un pla molt elaborat, s’hi han analitzat gran quantitat de dades, aquestes s’han agrupat en tres grans blocs; la recopilació de dades, la demanda i l’oferta. D’aquesta manera s’ha pogut realitzar un estudi exhaustiu de la situació que viu actualment el turisme de natura i els espais naturals a l’estat espanyol.

L’estudi ha estat contractat pel govern i en ell queden reflectides tant les institucions publiques com les privades.

Tot el pla està molt ben estructurat i això permet una fàcil comprensió de tot el document, a més ve acompanyat de gràfiques que faciliten veure la situació actual d’aquest tipus de turisme.

• Les tres coses que més m’han agradat.

En l’estudi de l’anàlisi DAFO del bloc dels recursos humans hi és molt present la idea de fer un canvi en la formació de professionals en el món del turisme de natura, també parla de la necessitat d’actualitzar els coneixements dels professionals ja existents en el món empresarial turístic.

Es dona molta importància al tema de la sostenibilitat.

S’estructura molt clarament les diferents activitats relacionades amb el turisme de natura.

• Les tres coses que menys m’han agradat.

Malgrat la importància que es dona a la sostenibilitat el text té un alt contingut empresarial i competitiu que a vegades sembla deixar de banda la conservació dels espais naturals i permet l’augment de negocis relacionats amb aquesta activitat.

Pel que fa a la resta del contingut del pla el trobo molt correcte i puc donar-hi una valoració molt positiva del que es descriu en tot el text.

• Tres paraules que defineixen el pla.

Nous professionals.

Sostenibilitat.

Projecció internacional del patrimoni natural espanyol.

UN DECORAT DE CARTRÓ PEDRA.

Llegint el Punt diari del diumenge passat, vaig trobar interessant una critica d’en Joan Ribas sobre la gestió patrimonial del barri vell de Girona. http://www.nosaltres.cat

El consistori, enguany, a obsequiat als ciutadans de Girona amb un volum d’imatges de la ciutat que pretén simbolitzar l’esperit local de la població, sense saber-ho em vaig enterar que el famós volum estava a casa, tot i no viure a Girona (soc de St. Julià de Ramis).

El vaig fullejar i vaig veure que la critica del senyor Ribas era bastant encertat.

Si llegiu l’article, Ribas, parla de les ortoimatges (segons ell, nova paraula que ni tan sols els nostres ordinadors detecten), de les possibilitats que ofereixen i de que gràcies a elles és possible veure, en aquest cas, el barri vell de Girona en la seva totalitat, a manera de mosaic, és a dir, podem veure parts d’un carrer desconegudes pel visitant degut a una manca de perspectiva. En definitiva, és una tira d’imatges.

Tot això està molt bé, però, el que la majoria dels espectadors desconeixen, sobretot aquells que vénen de fora amb la intenció de passejar-se pels carrers del barri vell, és que “no es oro todo lo que reluce”, molts dels edificis que es mostren en el volum editat per l’ajuntament no tenen cap essència de la “vida” del barri vell de Girona, edificis buits, preciosos per fora i terrorífics per dintre, decorats de tal manera que els qui el contemplen en queden enamorats, però, què hi ha de veritat en el propi edifici?.

Em sembla perfecta que es vulgui netejar, restaurar i conservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat, perquè en definitiva, és allò que es quedarà en la ment dels turistes que vinguin a Girona, és allò que restarà en les seves retines, fins aquí molt bé.

El problema no és només que els edificis “estrella” estiguin buits, és també que no representen el moment actual de la vida gironina, només uns quants privilegiats poden gaudir dels carrers de la ciutat, l’ajuntament és qui posa entrebancs a aquells que volen participar de l’essència d’un barri vell com el de Girona.

Com molt bé diu el senyor Ribas, del farcit del barri no se’n ocupa ningú, del fet que la vida del barri vell s’estigui esvaint tampoc se’n ocupa ningú.

Davant d’això, d’aquestes especulacions i falses neteges, què podem fer? Quin paper podem jugar els que volem un barri vell ple de “vida gironina”? els que volem passejar pel barri i no tenir la sensació d’estar dins d’un decorat?. És cert, cada cop és més difícil trobar un establiment de queviures dels de tota la vida, aquella botigueta, la del barri.

Tipologies de Clúster.

CLÚSTERS

La classificació del turisme “d’herència” és significativa, realment sabem que hi ha moltes motivacions darrera d’una persona, però, em costa imaginar, potser per la poca experiència que tinc, que algú consideri “turisme” el fet de visitar un lloc del qual sent una implicació històrica.

Segons l’article del turisme de natura, aquesta tipologia és la que més està augmentant, doncs bé, pot tenir-hi alguna relació el tema del canvi climàtic i el turisme sostenible?, està clar que a qui li agradi la natura haurà de lluitar per la seva conservació, si a més en vol gaudir, necessitem un compromís global per preservar-la i conservar-la.

Una vegada llegits els resums penjats de la resta d’estudiants 2.0, he arribat a la conclusió que els trets més significatius dels articles treballats són els següents:

- Turisme cultural. Es poden classificar els consumidors d’aquest tipus de turisme en diferents graus;

· Gran motivació per la cultura.

· Part de la motivació és la cultura però viatgen per visitar amics o familiars.

· Existeix una motivació més important que la cultural, la cultura és un valor afegit.

· Turistes culturals per casualitat.

· Turistes que no viatgen mai per motius culturals.

- Turisme natural. Destacar que és la tipologia de turisme que més està augmentant. Les motivacions principals serien;

· La natura pròpiament dita.

· Activitats físiques de risc.

· Activitats educatives.

· Trencar amb la rutina diària.

· Socialitzar-se.

El 22% dels enquestats relaciona l’activitat turística amb la natura. És important entendre que el fet de visitar una zona natural no implica l’interès de la mateixa exclusivament, és a dir, s’han d’incorporar elements culturals per poder satisfer al visitant.

- Turisme “d’herència”. Majoritàriament la visita a llocs i monuments històrics té un valor educatiu molt elevat. Les tipologies de turista que pràctica aquest tipus de turisme es divideix en;

· Sentimental. Obligació moral o espiritual, els afecta de manera psicològica.

· Hereu. Es sent descendent del lloc.

· Alumne. Volen aprendre del lloc visitat.

- Clústers obtinguts després de l’estudi a Chalkidiki (Grècia);

· Herència cultural. Motivats per la natura i cultura.

· Ravers. Plaer sexual i diversió.

· Shirly Valentine. Recerca de l’amor i l’experiència romàntica.

· Heliolatrous. Sol i platja.

· Lord Byron. Turistes molt rutinaris.

- Estudi dels treballadors sector serveis de Belize. El turisme els ha modificat i els ha canviat la manera d’actuar i el caràcter. L’estudi demostra 3 grans tipus de clústers segons com utilitzen les instal·lacions turístiques;

· Developer tourist. Compra terreny i construeix per l’ús turístic.

· Condo-tourist. Compra o lloga per retirar-se (jubilats).

· Itinerant tourist. Visita Belize durant uns dies i s’en va.

- Segons l’estudi realitzat a Turquia poden trobar clústers segons la recerca d’informació a l’hora de viatjar;

· Planificadors.

· Exploradors.

L'article treballat.

A GROUNDED TYPOLOGY OF VACATION DECISION-MAKING

Alain Decrop, Dirk Snelders

(Tipologies de la presa de decisió a l’hora de triar unes vacances)

L’article treballat està extret de la revista Tourism Management i pretén ser una valoració dels condicionants que afecten als turistes en el moment d’escollir una destinació o un tipus de vacances.

Per fer l’estudi els autors han tingut en compte els estudis previs realitzats per altres especialistes i estudiosos com per exemple; Cohen i la seva classificació dels turistes segons el seu comportament, Mayo i Jarvis i la classificació de cinc tipus de viatgers.

Segons Decrop i Snelders, les variables més importants en el moment de triar una destinació son: l’entorn social, cultural i geogràfic.

METODE

Es van seleccionar 25 famílies belgues i se’ls va fer l’estudi i seguiment durant 1 any. Aquest seguiment partia de la base d’estudiar i analitzar la intenció de viatjar i quin tipus de viatge volien realitzar.

Aquestes 25 famílies de persones es dividien en 4 grans grups socio-demografics;

- Solters (amb decisió pròpia)

- Parelles

- Famílies amb fills

- Grups d’amics

Els tècnics que feien els seguiment van dividir en 3 grans blocs les parts de les entrevistes realitzades;

- vacances i comportament del viatger

- motivacions i expectatives generals del viatge

- planning del viatge

TIPOLOGIES DE TURISTES

Després de realitzar l’estudi van concloure 6 noves tipologies de turistes:

- EL VIATGER HABITUAL:

Cada any repeteix destinació, molt influenciat per l’estructura de la seva personalitat. No admet canvis per evitar riscos, vol sentir-se com a casa en les seves vacances. No vol perdre el temps familiaritzant-se amb noves destinacions.

Aquest tipus de viatger somia amb noves possibilitats però es veu incapaç de dur-les a terme per por als canvis.

Son pragmàtics i prefereixen la seguretat.

- EL VIATGER RACIONAL:

Aquest turista té aversió al risc. No pensa en el viatge somiat i idil·lic, ben al contrari, es sent fascinat per les motivacions realistes i racionals. En el moment de triar el seu viatge valoren molt racionalment tots els seus condicionants.

Té com a característica bàsica la planificació total del viatge, està tot sota control, si alguna cosa surt diferent a com estava previst s’intenta fer una cosa similar que no trenqui gaire els esquemes ja establerts.

L’estudi a pogut comprovar però, que la planificació no es dona en tots els casos al 100% i que no sempre recopilen informació abans del viatge.

- EL VIATGER HEDONISTA:

El viatge és vist com una experiència de plaer 100%. Només els motiva el fet de viatgar per sentir plaer i poder gaudir de l’entorn sense masses complicacions ni planificacions.

L’hedonista gaudeix d’unes vacances simples i optimistes, tot és perfecte i senzill fins que no es demostri el contrari.

Si les seves previsions com a viatge de plaer no es compleixen es frustra i entra en un període d’ofuscació que el deprimeix, perquè davant de tot, per ell, viatjar és igual a plaer.

- EL VIATGER OPORTUNISTA:

Aquest tipus de viatger es caracteritza per la poca planificació del viatge. Espera una oportunitat econòmica per viatjar, una oferta.

Les vacances somiades son aquelles que no tenen cap grau d’implicació i son relaxades, només el fet de fer una escapada per pocs diners és ja motiu de sobres per ells per gaudir de l’entorn, no hi ha necessitat de planificar ni buscar motius importants per agafar un avió.

Té una vida professional molt ocupada i la manca de temps el motiva a buscar aquest tipus de viatges. Moltes vegades no sap col·locar en un mapa la destinació escollida però això no és important per ell.

- EL VIATGER OBLIGAT:

És un tipus de turista forçat a viatjar. Normalment el viatge està programat per alguna persona relacionada amb ell (familiar, amic, companys de feina...). El viatge sol estar molt planificat i programat i el viatger està “forçat” a anar-hi per tenir implicacions directes dins d’una comunitat.

Per exemple, aquest cas es pot donar en viatges de feina, escolars...

El viatger obligat no té cap intenció de buscar informació sobre la destinació degut a la poca implicació que per ell suposa haver d’anar a un lloc que ni tan sols ha escollit.

- EL VIATGER ADAPTABLE:

És un viatger que s’adapta molt bé als imprevistos, situacions adverses i canvis que puguin sorgir a última hora. Si es produeixen canvis en el que estava previst els solucions adequadament i si cal s’hi adapta sense problemes.

S’adapten igualment a qualsevol company de viatge.

Té manca de previsió, no en necessita, s’adapta molt bé al lloc triat i no té la necessitat de calcular temps, espais ni el fet de mirar-se un plànol. És un viatger totalment preparat per situacions extremes en les quals sense masses problemes pot sortir-se’n.

Sobre el que ha dit avui el teacher....

Després del que ha dit i de que jo hagi pensat sobre el tema he arribat a les següents conclusions;
Em sembla que un dels motius pels quals no s'escriu massa, sobretot en els blogs, és el fet de pensar cadascú indibidualment que no som suficientment "madurs" turisticament parlant. Amb això vull dir que, sobre molts dels temes que es parla en OGET o d'altres assigantures de la carrera, no en tenim ni la més remota idea i la por al ridicul ens pot.
Tot això és una opinió personal, vull dir que potser estic equivocada i hi ha algú que, ara per ara, no té cap inconvenient en dir la seva en temes ja tractats.
No crec que sigui el grau de dificultat de les assignatures el que ens frena, de moment a OGET no hem treballat gaires continguts especialment complicats d'entendre, però la veritat, em sembla a mi, és aquesta, no ens sentim suficientment capaços d'opinar sobre algunes coses.
La universitat, teoricament ens ha de fer crèixer com a persones, ens ha de fer adquirir uns coneixements tècnics i així completar la nostra vida laboral en un futur....tot això està molt bé (a la pràctica les coses no són ben bé així).
La por a donar una opinió erronia o totalment fora de lloc en segons quines coses crec que ens frena una mica a tots. S'ha de reconeixer també que el passotisme és una de les caracteristiques de la meva generació....
Bé això només era una opinió personal...opineu si us plau sobre això (sempre que aconsegueixi averiguar com agregar mes penya al meu blog!!).

Dark Tourism

Ara començo a experimentar amb tot això (massa tard?). Només comentar que el tema del Dark Tourism m'ha deixat bastant pillada..és veritat que ja n'havia sentit a parlar però el que no sabia és que una cosa tan trista i chungui com lo de Chernobil, resulti morbòs i atractiu per algunes persones, en definitiva turistes...
Suposo que algun poder d'atracció ha de tenir pq tingui "visitants", deixant de banda la radiació...en fin....pa' gustos colores! Recordo un dia a classe que va sortir el tema dels turistes que anaven a veure la frontera entre Mèxic i EE.UU, per tal de veure (en vivo i en directo) quines penúries passen els ciutadans mexicans que sommien amb poder arribar a l'altre banda i millorar les seves condicions de vida, tot plegat una mica surrealista no??
S'accepten comentaris..jejejjeeeee! (si és que lo he hecho bien)

10 ciutats estimades....des de la udg.Turisme.

Estimades no vol dir visitades veritat???http://www.udg.edu/

Madrid

Barcelona

Paris

Berlin

Amsterdam

Londres

Nova York

Helsinki

Caen

Los Angeles