Hotel Mr. President

Un nou hotel ofereix habitacions amb líders del segle XX.

A Belgrad han creat un hotel, el Mr. President, que decora les seves habitacions amb retrats de personatges històrics del segle XX, fins aquí tot molt normal, ara bé, el més sorprenent de tot és que una de les habitacions inclou el retrat de Hitler, l’home que fa 67 anys va ordenar l’atac aeri sobre la mateixa ciutat. Aquesta habitació és la que té més demanda.
Criticat per molts i admirat per pocs, el propietari s’explica dient que normalment el client de qualsevol hotel no recorda mai el quadre que hi havia a l’habitació on ha dormit, contràriament, després d’allotjar-se al Mr. President és impossible oblidar-s’en.
D’entre els retrats més importants, destaquen, Lenin, Gandhi, Castro o Arafat, pròximament s’hi penjarà el de Felipe González.
Aquest hotel es classificaria dintre del turisme mòrbid, ja que, molt pocs de nosaltres podríem dormir amb la figura d’un dictador al capçal del llit.

Nou pla de Museus de Catalunya.

El nou sistema de museus es un projecte presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, segons aquest projecte, els museus es volen estructurar de la següent manera;

Nomenats museus Nacionals, en surten 4 branques, Museu de Societat (Museu Catalonia), aquest engloba: la xarxa de monuments i museu d’història, xarxa d’etnologia i paratges d’interès etnològic i la xarxa de museus d’arqueologia i jaciments.

Museu de Ciències Naturals, engloba la xarxa de museus de ciències naturals, jardins botànics i jaciments paleontològics.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, engloba la xarxa de museus d’art.

Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, aquest engloba la xarxa de museus de ciència i tècnica i ens patrimonials.

D’aquestes 4 grans branques n’hi ha 2 que són de nova creació: el de Societat i el de Ciències Naturals.

A través de la xarxa de museus locals de Catalunya, amb la participació de les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments es crearà Museus al servei d’atenció museística (SAM), pretén ser un organisme que dinamitzi les col·leccions i doni assistència als diversos museus de la seva zona, ja que, hi haurà un SAM distribuït a cada futura vegueria.

Segons el conseller Tresserras, el museu Catalonia vol ser el museu de l’era de la globalització, pretén ser un reflex de l’evolució de la societat catalana i del seu futur, tindrà la seva seu a Barcelona però encara no se sap el lloc exacte.

Pel què fa al museu de Ciències Naturals, moltes coses estan encara per decidir, de moment se sap que s’ubicarà a la zona Fòrum i que vol ser un referent per donar a conèixer la biodiversitat passada i present de Catalunya.

Tot això està molt bé, però, no s’hauria primer de mirar la situació de molts dels museus que hi ha arreu de Catalunya? No seria millor intentar fer un anàlisi real de les necessitats i la viabilitat dels mateixos, promoure si és factible l’existència de tots els museus tinguin la temàtica que tinguin?

Hi ha molts museus que estan abandonats i que un cop hi ets a dins te’n adones i penses; he pagat per veure tot això però no sembla que hi hagi cap interès per part de ningú de millorar-ne les instal·lacions i el que s’hi mostra a dins.

Si amb aquesta nova estructuració millorem els grans dèficits existents hi estic totalment d’acord, ara bé, la nostra biodiversitat dona per tant? És viable la creació d’un centre dedicat a aquesta matèria? No seria més convenient invertir en els museus ja existents?

Valoració 2.0

La teva assignatura ha estat aquest quadrimestre per mi una illa d'esperança enmig d'un desert (no es peloteo). Em sobta molt l'exigència de connexió constant, quan molts no tenen la possibilitat física ni en el temps de ser ciutadans 2.0. En relació a això em sorgeix una qüestió: volem una educació 2.0 i està bé. però per aconseguir-la hi ha tot una série de modificacions a efectuar.
1. vida i societat 2.0 (completament d'acord amb Certificado).
2. mentalitat 2.0
3. politica 2.0

El punt 3 em suggereix la següent reflexió: Donaire com a políltic en un context 2.0 total, és a dir, plena transformació de la societat. Com justificaries la universitat (i els costos que genera), si no hi ha necessitat d'un espai físic públic on impartir les classes.

Pel que fa a la resta d'assignatures, només dir que estic totalment a favor d'en Manelus, hi ha multitud de conceptes que ens queden a mitges, professors que no motiven gens a l'estudiant, ja de per sí, poc motivat...en definitiva, el nostre intent 2.0 ha fracassat.
Ha fracassat moltes vegades(en el meu cas) perquè degut a la meva minsa formació, moltes vegades no sé què escriure, ho dic oberta i sincerament. Moltes vegades no sé extreure la noticia de la notícia. És per això que lamento no haver estat més prolifica en els meus escrits ( de ahí Certificado pedirte por twitter opinión sobre Monegros).

Cinc actuacions a cinc localitats.

Jakarta

Pla Estratègic. “Diamante en bruto” d’Indonèsia, més inversions, més professionals.

Hong Kong

Pla de Marketing. Promoure la combinació del passat, present i futur.

Kuala Lumpur

Pacte Turístic. Activar i gestionar els recursos patrimonials.

Delhi

Pla d’Ordenació Urbana. Posar-hi ordre en molts aspectes amb un gran acord de totes els parts.

Montréal

Pla Director. Gran centre de convencions i de negocis.

City Reports

New York.

L’article sobre la ciutat de Nova York pertany a la revista T&T número 3 de l’any 1997, per aquest motiu els següents titulars referents al mateix article poden semblar desfasats o erronis, moltes de les dades extretes de l’article fan referència hipotètica a resultats futurs de l’any 2000, és per això que crec convenient aclarir aquesta informació. Les dades per fer l’estudi son extretes del US Department of Commerce (DOC) i el Tourism Industry office of the International Trade Association (TI).

1. Les condicions econòmiques de la ciutat de Nova York han millorat notablement des de l’any 1993, per aquest motiu han aparegut moltes empreses privades amb iniciatives interessants per a la ciutat i s’han posicionat molt a prop de l’administració pública en relació amb la xifra de negocis.

2. Nova York és la principal porta d’entrada per a molts europeus, rep el major nombre de visitants que qualsevol altre ciutat americana.

3. Nova York té un gran nombre de nodes, els més visitats son, Empire State Building, Metropolitan Museum of Art i The Statue of Liberty respectivament, més de 20300 propietats estan catalogades com edificis d’interès i uns 69 districtes estan classificats com a “històrics”.

4. Times Square és l’àrea de la ciutat que ha presentat més canvis en els últims temps, ofereix gran quantitat d’oci per a tots els públics.

5. Els principals països que visiten Nova York son en primer lloc Canadà i Mèxic, pel que fa a Europa; Regne Unit, Alemanya i França, de la resta del món destaquen Brasil i el Japó.

6. És una destinació de turisme de negocis per excel·lència, és una de les ciutats on s’organitzen més conferències, i això incrementa l’arribada de persones de tot el món que, per qüestions de feina, han de visitar Nova York. Però el 90% dels turistes de Nova York confirmen que el que més fan a la ciutat és anar de compres, el 84% admeten que han escollit la ciutat per la seva restauració.

7. Nova York té una de les estructures més ben valorades en transport públic, existeixen però, greus problemes per arribar a Manhattan des dels tres principals aeroports ( JFK, La Guardia, Newark).

8. L’agencia que promou i gestiona el turisme a Nova York s’anomena The New York Convention & Visitors Bureau i està operativa des del 1935. L’oficina de turisme situada al Central Park compta actualment amb molts punts d’informació repartits per tota la ciutat, molts d’ells son pantalles electròniques que faciliten al turista tota la informació necessària per gaudir de la ciutat.

9. L’agencia del turisme ha promogut últimament multitud d’ofertes d’oci promocionals, per exemple, comprant un tiquet per anar al teatre pots optar també per veure un museu amb la mateix entrada o tenir un transport públic gratuït.

10. En la ultima dècada, un 80% d’ocupació, catapulta els hotels de Nova York als primers llocs del rànking d’èxit en hosteleria.

Durant els dies de festa...

Escapada a Copenhaguen.

Aquests dies de pont he estat amb la família a Dinamarca, concretament a la capital, Copenhaguen. És una ciutat meravellosa, plena d’encant i amb molta vida.

La veritat és que la imatge que tenim dels països escandinaus és bastant semblant a la realitat, gent molt ordenada i correcte, educadissima i com el clima que tenen, molt freda!.

Tot hi això, he rebut un tracte molt agradable des del primer moment, son gent molt distant però a la vegada mostren una gran amabilitat.

Un de les coses que més em van sobtar és la de festa que hi ha, gran quantitat de pubs i discos al centre històric que els caps de setmana s’omplen de gent amb ganes de festa.

Vam contractar el servei d’una guia privada que ens va fer una petita visita pel centre històric a més d’un dia de visites a tres dels castells més importants de la zona, va estar molt bé i vam poder conèixer més de prop els costums i l’estil de vida dels danesos.

Existeixen gran diferències entre la gent de la capital i la gent dels pobles, com a tot arreu, el nivell de vida d’allà és molt més elevat que el nostre però es veu que paguen molts impostos, suposadament és per això que tot el sistema educatiu, sanitari de seguretat...funciona a les mil meravelles, existeixen ajudes per la gent jove i pels més grans, els carrils bici son impressionants, noies i nois vestits d’oficina amb talons i en bici, però clar, allà hi ha carrils bici on no hi ha el perill de morir aixafat per un vehicle de motor.

No hi havia gaires turistes, algun català vam trobar però no gaires, a l’hotel on estava hi havia una noia valenciana a la recepció, encantada de viure allà i servint els esmorzar un noi de Madrid molt simpàtic fastiguejat del clima danès.

El menjar fantàstic pel meu gust, per altre gent no tant...vaig trobar a faltar les verdures i la fruita d’aquí, allà esmorzava salmó, dinava salmó i sopava xai fumat...tot bonissim!! M’esperava més postres espectaculars això sí!

Els 5 dies que vaig estar per allà va ploure cada dia, pluja acompanyada d’un vent fred, a les 15.30h de la tarda ja es fa fosc, pobreta ma mare! ho portava fatal!.

Però si hi ha una cosa que em va deixar realment glaçada és aquesta costum danesa; és totalment normal per a ells deixar els cotxets dels babys amb els nens/es a fora, al carrer, mentre’s els pares estan a dins (botigues, restaurants, cafeteries, cases privades...), es veu que les altes temperatures dels habitacles no son bones pels pulmons dels nadons, segons els danesos, no hi ha res millor per un nadó que passar-se una bona estona a fora respirant l’aire exterior. Mare meva!!! Vaig al·lucinar!!!! com és possible??? Amb la fred que fa???!!!!, els cotxets no estan vigilats, ni tenen res que els eviti de ser robats...molt fort!

A part d’aquesta fantàstica tradició tot va anar molt bé...bé per poc que no aterrem a Barcelona per culpa del vent, bufava molt fort i jo amb el que m’agrada volar vaig passar el meu mal rato...Recomano Copenhaguen a tothom.

Breu resum. El turisme de natura a Espanya i el seu pla d'impuls.

El turismo de naturaleza en España y su impulso

• Impressió general del pla.

El plan de Impulso del turismo de naturaleza a l’estat espanyol és un pla molt elaborat, s’hi han analitzat gran quantitat de dades, aquestes s’han agrupat en tres grans blocs; la recopilació de dades, la demanda i l’oferta. D’aquesta manera s’ha pogut realitzar un estudi exhaustiu de la situació que viu actualment el turisme de natura i els espais naturals a l’estat espanyol.

L’estudi ha estat contractat pel govern i en ell queden reflectides tant les institucions publiques com les privades.

Tot el pla està molt ben estructurat i això permet una fàcil comprensió de tot el document, a més ve acompanyat de gràfiques que faciliten veure la situació actual d’aquest tipus de turisme.

• Les tres coses que més m’han agradat.

En l’estudi de l’anàlisi DAFO del bloc dels recursos humans hi és molt present la idea de fer un canvi en la formació de professionals en el món del turisme de natura, també parla de la necessitat d’actualitzar els coneixements dels professionals ja existents en el món empresarial turístic.

Es dona molta importància al tema de la sostenibilitat.

S’estructura molt clarament les diferents activitats relacionades amb el turisme de natura.

• Les tres coses que menys m’han agradat.

Malgrat la importància que es dona a la sostenibilitat el text té un alt contingut empresarial i competitiu que a vegades sembla deixar de banda la conservació dels espais naturals i permet l’augment de negocis relacionats amb aquesta activitat.

Pel que fa a la resta del contingut del pla el trobo molt correcte i puc donar-hi una valoració molt positiva del que es descriu en tot el text.

• Tres paraules que defineixen el pla.

Nous professionals.

Sostenibilitat.

Projecció internacional del patrimoni natural espanyol.